El poder del Mobile Màrqueting

Com és llògic en els temps que corren i gràcies a tots els avenços tecnològics que cada vegada amb més freqüència surten al mercat, els dispositius mòbils s'han convertit en una eina imprescindible per al màrqueting i la publicitat.
La marca d'assegurances AXA a Bèlgica va llançar una campanya que es va desmarcar de totes les altres empreses del sector. A l'hora d'anunciar una aplicació que ajudava en el moment de tenir un accident de cotxe, van decidir "donar vida" a una simple gràfica en una revista.

La campanya consistia en una imatge d'un carrer on s'intuïa que havia passat alguna cosa extranya. Per a poder descobrir-ho, l'usuari havia situarel mòbil damunt la marca que hi havia a l'anunci i a continuació, a través d'una aplicació que permetia la reproducció, un video acababa d'aclarir l'escena.

La idea d'aquest tipus màrqueting o publicitat és que aporta una experiència nova, original i satisfactòria al públic objectiu. Aquest públic es converteix, en certa manera, en protagonista de l'anunci, creant així relacions directes amb la marca. Al tractar-se d'una experiència innovadora, fa que aquesta impacti molt més i sigui recordada amb més eficàcia, a part de la viralitat que provoca aquest mateix fet.

A més, es fa més efectiu el missatge principal de la campanya, el de que  pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment i, per tant, mai saps quan podràs necessitar aquesta nova aplicació que t'ajudarà en cas d'accident.

Tot i així, aquesta aplicació (almenys en un principi) només va ser dissenyada per a iPhone, i penso que aquest fet s'hauria d'haver gestionat d'una altra manera, podent crear una aplicació vàlida per a qualsevol dispositiu mòbil i no només certes marques. El fet de que pugui ser molt potent no justifica qu només un cert grup de persones ho pugui visualitzar, i crec que és un fet a tenir en compte per optimitzar la cobertura del missatge que es vol transmetre.

CMS... segur?

Com ja vam veure a classe, les sigles CMS corresponen a les paraules Content Management System, o dit d'una altra manera, Sistema de Gestor de Continguts. Aquest sistema no és més que una eina que permet crear i gestionar qualsevol tipus de contingut dins d'una pàgina web. 

La gràcia d'aquest sistema és que qualsevol persona (tot depenent de quines llicències es triin) pot accedir a la web en qüestió i modificar o afegir contingut o informació en aquesta.

Els avantatges d’aquest sistema són que hi ha diferents tipus de CMS segons les funcions que vulguem portar a terme; tothom, sense haver de tenir coneixements específics de programació, pot gestionar un lloc web; n’hi ha de gratis, però també de pagament; permet un grau alt de personalització; disposen d’actualitzacions constants, etc.

Tot i així, no tot són avantatges: moltes vegades, la velocitat de càrrega de la pàgina és més lenta; la seguretat no acaba de ser completa i pot propiciar a l’entrada de hackers i, entre d’altres, es perd el control total dels continguts publicats en aquets lloc web.

L’exemple que us vull ensenyar està relacionat concretament amb els wikis, un dels tipus de CMS que permet l’edició col·laborativa  de manera fàcil i ràpida d’una pàgina web. Tenen la possibilitat de comptar amb molts autors a la vegada i poden disposar tant de links externs com interns.

L’exemple més conegut de web que es gestiona mitjançant el sistema de wikis és la famosa enciclopèdia online Wikipedia.

Com ja he dit anteriorment, un dels problemes de la gestió mitjançant el CMS, i sobretot a través  dels wikis, és que no es poden controlar tots els continguts que s’hi publiquen, i menys quan són moltes les persones que hi poden participar a la vegada. 

Com es pot observar en aquestes imatges, un dels riscos que té la Wikipèdia és justament que tothom pot crear i editar entrades, de manera que molta gent s’aprofita d’aquest fet i manipula i modifica la informació, ja siguii simplement per diversió o per reivindicacions o queixes cap a certs temes socials.

Així doncs, la gestió per CMS sí que suposa molts avantatges a l’hora de tenir a càrrec un lloc web, però s’ha de tenir en compte que requereix de certs controls o filtres que permetin la publicació d’una informació rigorosa i objectiva.

Google fent de les seves...

Nosaltres estem acostumats a celebrar el dia dels Sants Innocents el 28 de desembre, però a molts altres llocs de món, com ara Estats Units o Gran Bretanya, el mes de les bromes és l'abril, i més concretaments el dia 1 d'aquest més.
Moltes de les marques més importants i conegudes mundialment aprofiten aquest dia per promocionar nous productes, nous serveis, que se surten fora de la normalitat. El dia acaba convertint-se en una mena de competició entre maruqes per veure a quina se li acut la idea més esbojarrada i veure quants dels consumidors cauen en la broma.

La broma que avui explicaré va ser realitzada per Google, el gegant d'internet, que va anunciar que havia desenvolupat una nova aplicació en fase beta que permetia buscar olors en una àmplia base de dades amb més de 15 milions d'olors, poder percebre-les a partir dels nostres propis dispositius mòbils i enregistrar noves olors i guardar-les al nostre dispositiu.
Aquesta nova aplicació havia rebut el nom de "Google Nose", i permetria als usuaris ampliar les cerques a Google amb aquesta nova opció tan innovadora:

La professionalitat amb la que Google va llançar la campanya, fins i tot creant una pàgina web dedicada especialment a "Google Nose", segur que va provocar la sorpresa i admiració de molts internautes que van acabar caient en el parany. A més, aquí es demostra el poder de les noves tecnologies, ja que a part de poder fer viral la notícia per tal que arribi a una enorme quantitat, els avenços que pateixen últimament les noves tecnologies podrien fer creïble qualsevol notícia d'aquest tipus.

Red Brick Game

Estem acostumats (o almenys jo) a veure advergames de marques més aviat dinàmiques o que tinguin a veure amb l'oci, temps lliure o gaudi personal.
Doncs bé, poso l'exemple següent ja que m'ha sobtat que l'advergame en qüestió fos obra d'un banc, i més concretament del Banco Santander del Regne Unit.
El motiu del llançament del joc va ser un llançament i consolidació de la marca espanyola a Gran Bretanya, per aconseguir ràpida i efectivament bones relacions i participacions dels anglesos.
El joc en sí consisteix en anar construint ponts mitjançant totxos de color vermell (clara referència al color de la marca) per tal d'aconseguir superar i esquivar obstacles.
El transfons de la campanya és mostrar aquesta imatge de la nova marca: una recerca de noves maneres d'actuar i d'una nova visió de futur. Amb l'afegit que el joc està present en xarxes socials com ara Facebook o Twitter (on es poden compartir puntuacons), i també està disponible per a dispositius mòbils, la marca pot arribar a un públic molt més ampli aprofitant-se de la viralitat de la qual gaudeix el joc.
D'aquesta manera, i gairebé sense que se n'adonin, els jugadors cada cop estaran més relacionats amb la marca i a més d'una forma divertida i amena, factor que serà molt positiu per a Santander i la seva imatge de marca.

Sweet Brown: una "celebrity" d'internet

Tot va començar arrel d'una notícia del canal local de televisió d'Oklahoma, o s'explicava el cas d'un incendi en un edifici i on s'entrevista a Kimberly Wilkins, una dona que va haver de ser evaquada. Aquí us deixo el video de l'entrevista original:

El video i sobretot la frase "ain't nobody got time for that" (ningú té temps per això) de seguida va ser compartit per vàries pàgines de notícies, fins a arribar a un programa de ràdio on van adaptar l'audio per poder fer-lo servitr com a to de trucada.
A partir de tot això, el video es va anar fent tan famós a la xarxa (per la simpatia i la manera com la dona explica la situació que va viure), que s'han arribat a fer remix de l'entrevista, memes molt utilitzats en famoses pàgines com ara 9GAG, i fins i tots'ha convidat a la protagonista de l'entrevista a participar com a convidada especial en programes americans bastant famosos. Aquí us en deixo algunes mostres:

Estem davant d'un altre cas de viralització rapidíssim i molt eficaç, encara que no hi hagués cap intenció amagada darrere, i menys una intenció comercial o de donar-se a conèixer. Simplement és un exemple que demostra l'eficàcia de les noves tecnologies i que ens hauria de servir per tenir en compte aquesta tècnica en futures accions publicitàries.

Coca Cola+Viralització

Aquest és el primer post del blog dedicat a l'assignatura de Guió i disseny d'interactius per a publicitat i comunicació corporativa, i l'he volgut dedicar al tema de la viralització a partir de la conegudíssima marca Coca-Cola.
Com no podia ser d'una altra manera, aquesta marca de refrescos ha aprofitat el boom de les noves tecnologies i formes de comunicació per dur a terme diverses accions de màrqueting viral que han plasmat de manera aplastant la filosofia de felicitat i positivitat de la que gaudeix la marca.

"Happiness machine"
La primera acció de màrqueting va consistir en col·locar una màquina de Coca-Cola al campus d'una universitat amb la intenció de fer feliços als estudiants amb petites accions que podeu veure a continuació:

"El cajero de la felicidad"
Pel segon video hem de tenir en compte el context de crisi en el que ens trobem, i el fet que hagi sigut una acció que precisament critica aquesta situació. La gent pot extreure 100€ del caixer de manera gratuïta, amb l'únic compromís d'utilitzar aquests diners per fer feliç alguna persona a l'atzar.

Es tracta d'accions de màrqueting viral que s'escampen, primer, pel boca-orella de la gent que ha participat directament o que ha presenciat les accions. A partir d'aquí, els videos es difonen per internet (youtube, o xarxes socials on la marca hi és present) i només cal deixar que siguin els propis usuaris d'internet els que facin viatjar els videos.
Com ja he dit abans, les primeres converses que es generen són les de boca-orella per part dels participants, però les converses generades a través d'internet (ja sigui compartint el video, votant-lo, reproduïnt-lo o comentant-lo) són a un nivell gegant.
Penso que són videos virals impressionants,  perquè d'aquesta manera Coca-Cola aconsegueix transmetre valors positius tan a les persones partíceps de l'experiment com a les persones que el miren i guarden un petit lloc a la ment per recordar-lo.